top of page
  1. En relació a la primera hipòtesi, no s’ha pogut afirmar ni desmentir si l’al·lel recessiu del gen TAS2R38 és present amb més freqüència que el dominant en el genoma de les persones alcohòliques, ja que només s’ha pogut estudiar el genotip d’una persona alcohòlica no tastadora.

 

  1. La segona hipòtesi ha estat refutada, ja que no s’ha trobat diferència significativa de freqüències de no tastadors entre alcohòlics i no alcohòlics.

 

  1. Pel que fa a la tercera hipòtesi, tampoc s’ha trobat diferència significativa de freqüències de no tastadors entre els homes i les dones alcohòlics i, en conseqüència, també ha estat refutada. 

 

 

Per tant, els resultats obtinguts del nostre estudi mostren que el gen TAS2R38 no influeix de forma significativa en la predisposició a l’alcoholisme.

bottom of page