L'alcoholisme | tas2r38

L’Organització Mundial de la Salut (OMS), defineix l’alcoholisme com a "síndrome de dependència de l'alcohol", entenent com a dependència el conjunt de fenòmens conductuals, cognitius i fisiològics que poden aparèixer després del consum repetit d'alcohol. Aquests fenòmens típicament inclouen desig intens de consumir alcohol, dificultat per controlar el consum, persistència d’aquest consum malgrat les conseqüències perjudicials, major prioritat al consum davant d'altres activitats i obligacions, augment de la tolerància a l'alcohol i abstinència física quan el consum és interromput.

L'alcohol no és només una substància tòxica. És també una droga, entenent per droga tota substància que introduïda en un organisme viu pot modificar una o diverses de les seves funcions. Com més alcohol e consumeixi, més augmenta el risc de patir conseqüències negatives i riscos associats.

L’ ICAP (Internacional Center for Alcohol Policies) ha dividit els diferents determinants que influeixen sobre la conducta del consum de l’alcohol– especialment entre joves- en aquests grups:

Predisposició genètica

Segons l’ICAP, participa principalment en el metabolisme respecte l’alcohol i les respostes psicològiques al seu consum.

Tanmateix, segons Bartoshuk LM. (veure article 1), els no tastadors de la PTC i la PROP tenen menys papil·les fungiformes, encarregades de la percepció del gust amarg, que els súper tastadors i, per tant, una experiència menys negativa (menys percepció de l’amargor) davant l’alcohol.

D’altra banda, l’estudi d’Angius A. (veure 3), també planteja que la predisposició genètica pot ser deguda a un polimorfisme en el cromosoma 7q que afecta els dominis de la proteïna G, la qual es troba a les papil·les fungiformes i intervé en el mecanisme de percepció del gust amarg, alterant-ne la funcionalitat.

D’aquesta manera, a banda del metabolisme i les respostes psicològiques al seu consum, podríem relacionar la predisposició genètica al consum d’alcohol amb la percepció d’aquestes dues substàncies des de dues vessants: segons la quantitat de papil·les fungiformes de cada individu o bé segons l’estructura dels dominis de la proteïna G que es troba en les cèl·lules d’aquestes papil·les.

Altres característiques individuals

Segons l’ICAP, les que més s’han de tenir en compte a l’hora d’estudiar el desenvolupament dels patrons de consum de l’alcohol són l’edat de l’inici de consumició, l’estat de salut física i mental, l’estrès i les creences i expectatives sobre l’alcohol.

Factors socioculturals

Basant-nos també en el que diu aquesta institució, els factors que tenen més influència són la condició socioeconòmica, la família, els amics i les xarxes socials; així com les pràctiques i normes socials que pertanyen a cada cultura, lligat al rol relatiu a cada sexe.